El Halloween estremeñu

El Halloween estremeñu

Antis d’allegal la sociedá de consumu a Estremaúra a caberus del siegru passau, no se conecía nesta tierra otru celebramientu nesti tiempu que no hueran los Carvotis o Carvochis, la Carvotá, la Carvochá, la Borrajá, la Chaquetía, la Chiquitía, la Cachetía, la Moragá o Mogará, la Magosta, el Magostu, Magustu, Magüestu o Amagüestu i otras mentacionis. Tolos nombris estus —i algotrus— dan-si al costumbri de dil los críus piyendu polas casas frutus del tiempu i raferías, i alas juntanças delos paisanus pa manducal i trincal-si los proútus que cai esta epoca.

Estas mirindillas de caberus d’otubri i primerus de noviembri, regás con vinu de pitarra i aguardienti, encrúin castañas i billotas assás i sin assal, almendras, nuezis, higus passus, perus, peras, acendías, brembillus o gamboas, mairoñus, uvas i granás, i tamién se hazin ducis del tiempu comu la chaquetía o chiquitía —nombraus comu la mesma fiesta—, i sotrus comu las froris, las bollas, las roscas, los bollus de chicharrón, las perrunillas, las galletas rizas, los prestiñus, los buñuelus o biñuelus i la carni de brembillu. Si metemus un cachu nues drentu un higu, tenemus un casamientu, un casoriu o una voa… i essu sin cuental las presas, torresnus, choriçu brancu i colorau, chalchichas i tola chacina que tien la muestra cozina; sin olvial-mus d’otras carnis de corral o de puercu assás o guisás.

Cuyamenti, esti ritu bien assentau ena Uropa atlántica —comu l’Iberia de ponienti i las Islas Británicas— es la basi tradicional de que dimana el Halloween estauniensi. Halloween es un acortamientu de All Hallow’s Eve —o All Halloweds Evening Eve—, que quiel izil n’ingrés Víspira de tolos Santus i se celebra la nochi antis delos Tossantus crestianus del primeru de noviembri.

Estus días, las ánimas benditas o las pantasmas corrin las callis en casa en casa con un campanillu o una lus p’arrecordal los dehuntus, assustal los paisanus i pií’l guinaldu.

Los rehuíjus i los cantaris que s’endedican ala genti de patrás i alas ánimas siguin essistiendu n’Irlanda, Ingalaterra o los Estaus Uníus, peru velallí está más presenteru l’aspetu comercial i candongu con que las impresas i los estaus inreligiosus deslavan el sentíu primeru dela fiesta.

El naceru delos celebramientus i el seneficau dela fiesta es antigu i paganu, delos puebrus qu’abitavan otrora las tierras atlánticas antis del acristianamientu, i antovia de más patrás. El sentíu tradicional del assuntu es estacional: es despeí’l tiempu soleau i salual la caía delas ojas i la llegá del fríu i los sus espritus, cosa que traspolá ala vida umana mos acuerda los familiaris que ya no están con nogu. El sol i la calol, símbolus dela vida, dan passu alas nochis longas, los cielus anublaus i la tierra escura i úmida. Es corrienti d’acendel velas en recordança de pairis, mairis i agüelus que se huerun; qu’uguañu s’acolocan junta las retrataúras delos dehuntus queríus, estu ya pal día 2 de noviembri.

N’Estremaúra tamién es costumbri l’esvazial frutas reondas pa gastá-las de candela en pusiendu velas drentu, enque más que calabaças se gastan acendías, nabus o melonis, comu’l casu dela llamá calavera’l conqui d’El Montiju i sotrus puebrus.

Enos añus caberus se tien dispertau l’intrés pola escoltura tradicional en toa Uropa comu una contiesta que da la genti a una mundialidá desalmá, i damus suerti que pa estu los estremeñus no amus síu casu aparti. Paés qu’esteamus nun momentu dela estoria en que los puebrus andan ala precura del su passau i duna dentiá oi incompreta aspués de vel tragau con una moernura que ya no sabemus paóndi s’empunta. Entri que lo abrigüemus, no dimus a dexal que los muestrus sentiris los apairini la Coca-Cola 😉

2 respuestas a «El Halloween estremeñu»

  1. Avatar de Miguel Cañamero
    Miguel Cañamero

    Eih,
    Me paece mú bien lo de écribil en catuo y yo lo definendu y no pieldu la 0pultinidá de hablarlu, ¿peru déde cuandu un extremeñu pronuncia láa «s» finalée 0 intelvocalicáa ?, polque lo que hacemúu ée ápiral-la.
    Y no es una crítica, es por saber, ¿ si hay escrito algo sobre la gramática extremeña y dónde está o cuál es?
    Un saluo, Miguel.

    Me gusta

    1. Avatar de El cantón estremeñu
      El cantón estremeñu

      Alas güenas, Miguel.

      La essi cabera o alantri duna consonanti s’aspira n’estremeñu, velaí, peru tamién se prenuncia comu una eli o una erri alas vezis. Un ponel, la palabra «atisbal» puei prenuncial-si comu «atihbal» o «atifal», peru tamién ai quien izi «atirbal» i «atilbal». Mesmamenti nel sul dela provincia Salamanca, ondi tamién palran la muestra lengua, prenuncian siempri la essi n’angunus sitius comu El Rebollal: mientan «atiSbal» con una essi bien marcá. N’otrus laus, comu la parti de Coria o Campanariu, es normal de prenuncial la essi última: izin «arróS», «hoS» i «veS». Tamién es mu corrienti de sentil «los ojus» (prenunciau «los_ohuh») o «dies añus» («dies_añuh»).

      Pa dal representación a tolas prenuncias aquestas, escrevimus la essi etimológica i assín caúnu puei gastal dela prenuncia tradicional del su puebru o ciá. T’endirgu un atiju cona Ortografía del estremeñu pubricá nel 2017: https://oscecestremaura.files.wordpress.com/2018/03/oscec-ortografia-del-extremec3b1o.pdf

      Agraecíu pol tu intrés, paisanu.

      Un salúu!

      Me gusta

Replica a El cantón estremeñu Cancelar la respuesta