Nel añu 1983, malamenti arrematá la ditaúra nacional-católica i enagurau de rezién el régimi palramentariu del 78, Estremaúra s’ansomava con esperança a aquel foturu que s’escolumbrava. Col Estatutu rezién sacau i encarrehilaus dun entusiasmu hata revoluçonariu, un güen dau del muestru puebru se pensó que las revendicacionis estóricas dela rehorma agraria, la espigaera endrustial i l’egualdá enti regionis divan a allegal cona utonomía. Peru los pranis resultó qu’eran mu otrus.
Es verdá que, col entramientu d’España nel Ponienti, la comunidá estremeña analgó los nivelis más altus de comolidá que s’arrecuerdin nesti recuéncanu d’Iberia. Astilu la pax romana, la pertenencia l’Estau español al’OTAN i al’Unión Uropea amejoró las condicionis dela huerça la puebración i desapartó las memorias dela guerra de patrás, apreparó una libertá de movimientu enjamás vísta i acarreó una esparramancia delas informacionis i un acessu ala coltura desconecíus enantis. Lo qu’antañu era un puebru apegau alos costumbris del Régimi Antigu i que sabía lo que más dela tierra i los sus mesteris, se vía a segu mesmu a trascolal la puerta dun tiempu que ya no diva a golvel patrás.
Con tó i con essu, no poemus izil que tolas novidais hueran aparentis. Las trashormacionis socioconómicas dela segunda metá’l siegru passau emprencipiarun a hondeal cona Estremaúra delos cortijus i los señoritus estituía nel XIX conas desmorticionis, peru impusun a trocu una sestema colonial nuea, embilmandu los alantus endrustialis i queandu la comunidá de terretoriu soyugau de poeris folasterus i estrangerus. La colonización delas muestras comarcas pal abastu de manu d’obra, rustrieru i nigía palas capitalis españolas i uropeas es una ralidá, malamenti compensá con empreu púbricu i sunvencionis ascessu p’assujetal las resultancias dun tecíu impresarial escassu i p’assossiegal l’arrebullieru social col pan i circu dela sociedá’l mercaeru.
Palo políticu i lo conómicu, los premerus añus del siegru racearun por estus andurrialis sin pena ni grolla. En siguiendu’l huellu de patrás, Estremaúra acontina enrabá a comparancia d’otras comunidais del Estau i d’otras regionis uropeas: con un setol primariu sin estiral qu’anda a basi de sunvencionis i atacau delas políticas entrenacionalis contra’l campu, una endrustia que no pula i un setol de servicius demás d’umildi; cona metá los nacíus ena tierra viviendu ahuera’l país i una halta de trasportis qu’espanta alas impresas por no premitil un entrecambiu de mercaúras d’acordi cona sociedá moerna.



Velequí unus pocus d’endicaoris socioconómicus d’Estremaúra delos añus últimus, a comparancia d’otras comunidais
La sitación d’aburrición de parti l’Estau es compricá desemulal. La cansera de vél i padecel los trenis escarrilaus i el paru encustrau que no baxa del 15% —más del 40% pala moceá— á apreparau la llegá duna generación con otras ideas qu’están muandu la manera de pensal dun puebru hata la presenti anombrau dela su perrería palos assuntus de sociedá.
Alo menus por venti añus mos duró la galvana: si la fin dela ditaúra truxu una epoca d’arrebullieru enos setenta i ochenta, los noventa i los dos mil se destinguierun por sel un disiertu palas revendicacionis estremeñeras. Sin embargu, el segundu quartu de siegru ya dexa hereá’l passu duna roá nuea, con una Estremaúra más coscienti de segu mesma que vei de multiprical-si los bandus artísticus, colturalis i hata políticus, aparvaus de herventerus con un vistal provinciu que ya esmiença a acordal alo que cuentan los melitantis viejus que se vía enantis del hundieru.
Siguiremus al pertu, á si esti viagi mos rehundi la briega.
Retrataúra prencipal: INECO






Deja un comentario