Estoria delas estitucionis estremeñas

El país estremeñu es una comunidá desenroá a partil dela Estremaúra leonesa i los territorius ocidentalis dela Estremaúra castellana. El puebru estremeñu tuvu nacencia cona conquista i colonización delas sierras i anzinaris arreol delos vallis de Guadiana i Taju, entri los siegrus XI i XIII. Dendi’l norti ajorrarun leonesis, gallegus i castellanus p’acatal unas tierras… Leer más Estoria delas estitucionis estremeñas

El sentíu antigu delas Navidais

Enas sociedais uropeas de conçumieru, el celebramientu moernu d’aquestas fechas se centra enas mercas de comías, bebías i presentis. La fiesta de senificau crestianu s’á envertíu nuna epoca en que los trebajaoris-compraoris, uguañu urbanitas las más delas vezis, mos juntamus cona familia i los amigus pa desfrutal del sueldu gastau en güenas gandallas i bilistrajus.… Leer más El sentíu antigu delas Navidais

Tercel provincia estremeña?

La noticia á hechu sensación enos pedióricus dela Comunidá: la Asociación para la Siberia, Serena y Vegas Altas (ASISEVA) revendica la criación duna tercera provincia qu’albarqui las tres comarcas orentalis. Enque ai quien á queríu vél nesti assuntu la pantasma dela endependencia catalana, nós hallamus que simplimenti es una preva más del apuramientu del moelu… Leer más Tercel provincia estremeña?

8 de setiembri, Asturies i Estremaúra

Estremaúra i Asturias son dos puebrus qu’esprimentan un acordal tardíu dela su concencia coltural si l’acomparamus con otras zonas del Estau comu Cataluña, Galicia o el País Vascu; peru cuyamenti á queríu el sinu que l’Estau español i l’Igresia católica descogieran el mesmu día pa celebral dambas tierras. L’ochu de setiembri es una fecha que… Leer más 8 de setiembri, Asturies i Estremaúra

La nacencia dela habra castillana

Desde la segunda mitad del siglo XX, el español dialectal ha sido la lengua mayoritaria de Estremaúra. Llamamos español al castellano literario y hablado desarrollado en los territorios históricamente ligados a la Corona de Castilla primero y al imperio español después, así como al conjunto de sus hablas repartidas por América e Iberia principalmente. A… Leer más La nacencia dela habra castillana

Hesa sin urañu

Dimpués de premitil la Junta d’Estremaúra la vestigación, i cona possibli saca i processamientu d’urañu en deferentis fincas, comu la de Cabra Baxa, con una destensión de 7.150 ect., qu’albarca varius términus monecipalis (Çaínus, Oliva, Villanueva, Higuera i Xerés), amus criau una PRATAHORMA CIADANA, col afán de defendel la hesa del espoliju, los muestrus cidadanus… Leer más Hesa sin urañu