Enque la nuestra lengua entovia no seya oficial, los letrerus delos nuestrus puebrus i cidais alas vezis atestigan lo que la lei desoyi. Por toa Estremaúra i mesmu ahuera dela Comunidá, enas comarcas palraoras, puein encontral-si milis de pracas, estampas i señalis de nombrança castúa. En puebrus comu La Serraílla, destaca la huéyebra del’associación El duendi, en cata delo nuestru; que lleva a cabu una lavol sin descansu en defensa dela lengua i la coltura tradicional, i que tien consiguíu sembral el lugal conas palabras antigas que entovia se sientin pallí:
Es esti mesmu puebru entusiasmeru dela su coltura el que sacó palantri el roagi dela pinícula Territoriu de bandolerus, que hue soná i proyetá tamién pahuera d’Estremaúra. L’oficiu dela bandolería hue de honda raís ena nuestra tierra, ondi las desamortizacionis liberalis condenarun ala probitú mucha genti i aforçarun los ombris a echal-si al monti. Velequí unu delos letrerus, vistus ena Serraílla los días del estrenu:
Enque esti es quiciá el puebru estremeñu más coscienti i concenciau cona su tradición lengüística, sobran los exemprus d’otras localidais en que es possibli vel escrita la nuestra lengua de ná que rastreemus una mijina:
L’estremeñu lo tenemus ena boca, ena casa i enas callis.
Falta ena lei. Falta enas escuelas.
OFICIALIDÁ YA